diumenge, 15 de gener de 2017

Recomanació de sèries

American Horror History (Temporada 1 i 2): (La última on apareix Lady Gaga, és dolentíssima i la del circ -Temporada 4- és per passar l'estona).


1.) Murder House: Després de diverses desgràcies familiars el matrimoni de Ben i Viven es traslladen a una àntiga casa de Los Angeles que amaga un obscur passat. Desde el principi es comencen a produïr uns fets estranys, com el fet de que Moira, la dona gran que treballa de minyona a la casa, és vista per Ben com una atractiva noia jove.


2.) Asylum: Té lloc en el manicomi Briacliff, antic centre de tuberculosos que és comprat per l'església catòlica. Allà hi és enviat Kit Walker que treballa a una estació de gas i és acusat d'haver matat la seva dona, confós per un assassí en sèrie. El manicomi és portat per una monja despòtica, la germana Jude (Jessica Lange) i hi treballa un estrany doctor que realitza tot tipus d'experiments amb els malalts. La periodista Lana Winters intentarà esbrinar què està passant de veritat allà dins.  



Black Mirror: Molt bona sèrie per filosofar sobre què poden comportar els avenços tecnològics i l'ús ètic d'aquests (accepta el primer capítol de la primera temporada que tracta més de la política com a circ i l'ús dels mitjans de masses pel morbo de la població). Té dues temporades, la última es va estrenar fa poc i cada capítol té un argument diferent, o sigui que és igual l'ordre en que es mirin.  

Black Sails: Basada passats vint anys de la novela de Stevenson "L'illa del tresor". Es tracta d'una sèrie d'aventures de pirates amb molta acció. El capità Flint i el jove John Silver, persegueixen un vaixell on se suposa que hi ha un gran tresor. Durant el seu viatge, passarant un temps a l'illa de Nassau, un indret plegat de lladres, prostitutes, traficants i timadors on hi reina la llei del més fort, i on Flint i la seva tripulació buscarant guanyar-se la vida amb els mitjans que siguin.


Bona sèrie si el que es vol és passar una estona d'aventures i acció, tracta els tema dels pirates de forma bastant realista.


Braindead: Es tracta d'una sèrie de comèdia amb tocs de Thriller. D'un meteorit surten uns petits éssers que s'introdueixen al cap dels polítics de Washington, els hi mengen el cervell i controlen totes les seves accions. Una jove que treballa pel seu germà congresista descobreix com aquests alienígenes es volen fer amb el control del govern d'EUA o potser el que volen és convertir a republicans i demòcrates en fonamentalistes i que es matin entre ells mentre van prenent el control de la terra?


Breaking Bad: Walter White és un professor de química frustrat al qual li diagnostiquen un càncer terminal. Teòricament per deixar la seva família en bona posició econòmica, monta un laboratori de metanfetamines amb un antic i problemàtic alumne, Jesse Pinkman. A mesura que va avançant la sèrie, Walter Wine disfruta cada vegada més de les situacions límit i del seu nou estil de vida, traient el psicòpata que tenia amagat. 



Com a altres sèries com ara House, és curiosa l'admiració que sent tanta gent per personatges principals psicòpates, segurament que és a causa del "morbo" pel que poden arribar a fer aquests a causa de la seva falta d'empatia.


Daredevil: Sèrie de drama i acció, basada en el còmic de Marvel. Matt Murdock és un advocat que va perdre la vista en un accident quan era petit al caure-li uns barrils de productes químics als ulls. Aquest accident tot i deixar-lo cec li ha donat una sèrie de poders sobrenaturals, ampliant-li altres sentits com l'oïde i el tacte. Matt Murdock de dia treballa d'advocat i per la nit es transforma en Dardevil per tal de caçar els criminals que ronden per la ciutat. 

No és la típica sèrie del superheroi perfecte, aquí Dardevil apart dels seus problemes personals, també és ferit pels seus enemics.


Hannibal: Thriller i drama psicològic amb una posada d'escena mística i perturbadora, gran paper de l'actor Mads Mikkelsen (Hannibal) Will Graham treballa al FBI investigant assassinats, té una gran capacitat per endinsar-se a la ment dels psicòpates i entendre les seves motivacions. El psiquiatra Dr. Hannibal Lecter, l'ajudarà a descobrir els assassinats més complexes, o potser no...



Peaky Blinders: La banda dels Peaky Blinders situada a la Birmingham (Regne Unit) industrial dels anys 20, domina els baixos fons mitjançant l'aposta il·legal de carreres de cavalls i les extorsions. Thomas Shelby (Cilian Murphy), després de tornar de la Guerra, haurà de comandar la seva família i banda. Es retroba amb el seu millor amic, convertit en líder comunista i nòvio de la seva germana, amb el seu germà un violent alcohòlic i amb els problemes que també li dóna el nou cap de la policia arribat recenment de Belfast per recuperar un carregament d'armes robat, que vol eliminar la delinquència, l'IRA i els comunistes amb mètodes expeditius.



Sons of Anarchy: La sèrie tracta els problemes d' un club de moters anomenats "Sons of Anarchy" amb seu a Charming (California). El protagonista és el jove Jackson "Jax" Teller, vicepresident de la banda i fill d'un dels difunts fundadors i adoptat pel president Clay Morrow que es va casar amb la seva mare al quedar-se viuda. La seva activitat delictiva va creixent i van augmentant el seu radi d'influència arreu d'EUA i fins i tot a Irlanda. Les seves activitats delictives els hi donaran nombrosos problemes, fet que Jax dubti de continuar les activitats criminals i vulgui retornar als orígens del club, el problema és si podrà.

Stranger Things: Sèrie de misteri ambientada en un petit poble d'Indiana (EUA) durant els anys 80. En aquest poble i comencen a succeïr esdeveniments estranys, alhora que hi té lloc el "Projecte Motauk", un projecte secret del govern d'EUA per tal de desenvolupar tècniques de guerra psicològica (context de la Guerra Freda). Un nen desapareix de cop i els rastres indiquen que a darrere hi ha la base d'experiments del govern, apareix una nena estranya i una sèrie de fets sobrenaturals. La sèrie ambientada als anys 80, té nombroses picades d'ullet a les pel·lícules dels 70 i 80 com Cuenta conmigo, Los Gonnies, E.T o Super
8.




The Man in the High Castle: Basada en la novela de Philip K.Dick del mateix nom. L'Alemanya nazi i el Japó guanyen la II Guerra Mundial i ocupen els EUA, la Costa Est és controlada pels nazis (més avançats tecnològicament que els japonesos) i la oest pels japonesos, la regió central és territori neutral on s'hi acostumen a amagar criminals i dissidents. Els pocs jueus supervivents s'amaguen sota falses identitats. Hitler es troba en un estat d'envelliment i es busca un successor, mentrestant els japonesos aprofiten per intentar guanyar influència. 




Utopia: Un petit grup de desconeguts queden per internet ja que han aconseguit informació d'un manuscrit del còmic "The Utopia Experiments" que pot preveure un gran desastre per la humanitat. Seran perseguits per una organització anomenada "The Network", que vol evitar que accedeixin a més informació sobre el manuscrit. Hauran de desxifrar el significat d'aquest manuscrit s'hi volen evitar l'aniquilació de gran part de la humanitat.

Dibuixos animats: 

Kevin Spencer: Tracta les aventures de Kevin, un nen addicte al xarop i que té com a únic amic un ànec imaginari. La seva mare es trinca a tot el poble i el seu pare és un delinqüent habitual i alcohòlic. Els dibuixos estan molt mal fets (expressament), més "cutres" que South Park. Kevin Spencer és una sèrie políticament incorrecte on surt el pitjor d'una família i societat, amb molts insults, violència i molt humor negre.

Padre de Família: La sèrie plena d'humor negre, tracta de la vida de Peter Griffin i la seva família. Peter és irresponsable, "liante" i li agrada la festa; al contrari que Lois, la seva dona. Tenen tres fills: Chris un adolescent "lent", Megan una adolescent amb problemes d'integració a l'escola i Stewe, un bebè malvat. També tenen un gos, Brian, que parla i és molt intel·ligent. 

South Park

Altres: 

La memòria dels Cargol:  De les millors o la millor sèrie catalana que ha combinat els fets històrics amb l'humor. Tracta dels setcents anys d'història de la família Cargol i els fets històrics que es van produïnt a cada època.

L'escurçó Negre

dimarts, 20 de desembre de 2016

Parlem de feminisme

Què és per mi el feminisme? Doncs el moviment que busca la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Igualtat per accedir a una feina digne, igualtat per poder decidir sobre el propi cos, igualtat per poder compaginar treball domèstic i feina, igualtat salarial,etc. El feminisme lluita contra la societat masclista en la que vivim que relega les dones a una situació de subordinació respecte els homes. La ideologia patriarcal és presentada com quelcom natural, educant desde ben petits per exemple que les nenes han de jugar a realitzar tasques de la llars o a nines i els homes a cotxes, batalles, etc.



El feminisme rebutja l’andropocentrisme, que seria l’estudi des de un punt de vista únicament masculí i l’ús dels resultats com a vàlids per fer una generalització i aplicar-los a totes les persones, tant homes com dones. Cal tenir en compte que fins ben entrat el segle XX la majoria d’investigadors eren homes i els estudis anaven destinats exclusivament a aquests. Això no només afectava l’àmbit científic, sinó que el domini dels homes també es donava en nombrosos àmbits: literari, mitjans de comunicació, ensenyament i material educatiu, administració pública, justícia, sanitat,etc. Aquest domini de la producció intel·lectual per part dels homes blancs, heterosexuals i amb un bon nivell econòmic, també afectava altres àmbits, marginant o relegant a altres ètnies, sexes i tendències sexuals o classes socials.

Què no és feminisme? 

El "feminisme" del poder: Voler fer creure que hi ha més igualtat entre homes i dones perquè aquestes ocupen càrrecs d’empreses o gestionen càrrecs polítics. Per mi que una dona sigui presidenta de tal multinacional que continua contaminant el planeta i pagant una misèria als seus treballadors, no és cap avenç. Tampoc que una dona sigui presidenta de tal país i realitzi polítiques antisocials. Ens volen vendre que això és feminisme, el fet que els càrrecs de poder el portin dones, no significa que ho faran millor. El problema és el poder, no canviar de sexe qui ocupa aquest poder per camuflar-lo i fer-lo més amable. Hillary Clinton pel fet de ser dona no deixa de ser una psicòpata ferma defensora de les intervencions militars a Líbia i Síria (i amb això no estic dient que Trump sigui millor).
Hi ha la llegenda de que les dones són més sensibles que els homes, també més dialogants, i que per tant si governessin s'acabarien els conflictes i les guerres. Això és mentida, el filldeputisme (perdó per utilitzar aquest terme sexista, antropocèntric, falocèntric, feixista,etc), el poden portar a terme tant dones com homes, el que passa és que les dones se les ha relegat a un segon pla i han tingut molt menys accés als càrrecs de poder. Però vaja, que el % de cabronisme en el sexe femení estic segur que és similar al sexe masculí.

El feminisme de postureo: Igual com molts altres postureos, vaja. Doncs els i les que van de feministes (i a  vegades ultrafeministes), portant samarretes contra la opressió patriarcal, parlant tot el dia en femení, fent discursos feministes tot el dia,etc. Després dins aquest grup hi ha les que diuen que tots els homes som iguals: una tita amb potes sense cervell; que només pensem amb la polla; que som uns violadors potencials; que només sabem parlar de cotxes, futbol i dones,etc. El curiós després, és veure com algunes d'aquestes ""feministes"" es deixen trepitjar per la seva parella o grapejar per un babós. Però com he dit el principi, això passa amb molts -ismes, gent que et fa un discurs esquerranista de la hòstia i porta samarretes amb la falç i el martell i només han vist treballadors a la peli de Novecento i quan van amb el tren cap a la Universitat i passen per un polígon industrial. O gent que es pensa que l'anarquisme és drogar-se, pixar-se per les parets, escriure tot amb K i anar amb pintes "diferents" a la resta de mortals. I això no fa, o no hauria de fer que deixin de ser legítimes i justes les demandes del feminisme, dels drets laborals o la crítica al poder polític-econòmic.


El feminisme no és el mateix que el masclisme

Hi ha alguns imbècils que diuen que el feminisme és igual que el masclisme, doncs no, no té res a veure. El feminisme vol la igualtat d'oportunitats (no que siguem iguals, ja que som diferents) entre homes i dones i el masclisme la submissió de la dona. Que hi hagi dones que s’anomenin feministes i hagin dit alguna animalada com per exemple que tots els homes s’han de matar, doncs no vol dir que totes les feministes pensin igual ni que ser feminista hagi deixat de tenir sentit. De gilipollades en diem tant homes com dones, o bé perquè som gilipolles o perquè ens ha passat alguna cosa que ha provocat que ens indignem tant que acabem dient alguna gilipollada. Per exemple, si una dona surt de festa i torna a casa sola, i ja li ha passat més d'una vegada que la segueixi algún home, doncs trobo bastant normal que pensi que bona part dels homes són uns assetjadors, o encara més fàcil, si una noia surt de festa a una discoteca i hi ha un bon grapat d'homes babejant al seu voltant, doncs trobo bastant normal que pensi que molts homes són uns babosos.

És com aquests antifeministes que utilitzen com a "argument" les denúncies falses per maltractament, per dir que moltes o la majoria de denúncies que realitzen les dones contra els homes són falses (1). Que hi hagi denúncies falses, no treu que no hi hagi violència masclista, cada dos per tres estan pelant dones (2) A veure... doncs no és el mateix anar sol pel carrer a les tantes de la nit sent home que sent dona, sent dona et pot sortir un tarat que vulgui abusar de tu, sent home és bastant complicat que una dona acabi abusant de tu o violant-te. Només cal veure com s’utilitza el cos de la dona en molts anuncis, com a objecte sexual, com un producte més. Això vol dir que tots els homes som uns violadors? No, però si que estem en una societat masclista on molts homes es creuen amb el dret de fer el que vulguin amb el cos de les dones. O quan es parla de prostitució i es diu que les prostitutes ho fan perquè volen, perquè cobren més, doncs això és el cas d’algunes, i la solució no és dir: -Ah, com que ho fan perquè volen, doncs que continuïn. Sinó donar alternatives laborals no només a les dones que ho fan per obligació a través de màfies (la majoria), sinó també a les que diuen que ho fan perquè volen. L'abolició de la prostitució no s’aconsegueix d’un dia per l’altra, si hi ha prostitutes (a part de les que ho fan obligades), és perquè hi ha una demanda, per tant també passa perquè des de petits els homes no vegin una dona com un producte més i se’n vagin de putes com aquell qui se’n va a jugar a la petanca. Amb la legalització segurament es millorarien les condicions higèniques i laborals, però no s’acabaria amb els abusos, maltractaments ni tan sols amb les màfies; pels clients parlar de legalització i quedar-se tan ample és el més fàcil, de la mateixa manera que pot interessar a les prostitutes més privilegiades, però si més enllà de la legalització no s’intenta canviar l’educació, la publicitat, etc el problema de que es vegi el cos d’una dona com un producte a utilitzar, seguirà. Això és com els que diuen que canviant el sistema econòmic per un de més just, s'acabaria amb el masclisme, doncs no, el masclisme és un problema de tradicions, cultural, d'educació i canviant el sistema econòmic sense canviar el demés, el masclisme continuaria.

Tornant al tema de la teoria feminista, hi ha un tema interessant que tracta el feminisme a partir dels anys 70, el gènere. Aquest fa èmfasi en les múltiples identitats, donant pas més endavant a la teoria Queer (que no explicaré, perquè és un tema llarg i complicat que donaria per un altre text). El feminisme no únicament va qüestionar la construcció dels rols femenins, sinó també la masculinitat, en que s’atorguen una sèrie de rols a l’home com el ser fort, valent, insensible, sense emocions; lluitant per una masculinitat que permeti mostrar les emocions, la delicadesa, la tendresa i les cures. No sé si us ha passat mai a vosaltres, però jo més d’una vegada he intentat amagar que estava trist o plorant, i ho he fet "inconscientment", però si ho penso després ha sigut perquè en aquesta societat un home trist o plorant es veu com un home dèbil. 

Una cosa que si que no estic d’acord de certa part del feminisme actual, és el parlar en femení, per segons elles visibilitzar les dones i no utilitzar un llenguatge patriarcal. El tema està en que una paraula sigui en masculí no significa que tingui sexe masculí, el mateix passa amb el femení. Puc entendre que si per exemple en un article periodístic es parla d’un congrés de cardiòlegs on la meitat són dones, doncs es pugi parlar dels i les cardiòlogues, per tal de no invisibilitzar les dones. Ara bé, em sembla innecessari i inútil parlar en femení com fan alguns (per exemple l’esquerra independentista ho té molt interioritzat), però cadascú sabrà, mentre a mi no m’hi obliguin, rai. Per mi l’important és que independenment que una persona parli en femení o no, s'intenti comportar conseqüenment com pensa. 

D’una cosa que es queixen alguns, és de que hi ha feministes que es reuneixen sense acceptar homes. Doncs a mi no em sembla malament, pot tenir l’explicació per exemple que hagin viscut una experiència comuna com una situació incòmode amb algun home, assetjament, violació, o simplement que comparteixen preocupacions i es sentin més còmodes parlant entre dones. Sobre les manifestacions sense homes si que ho veig ja més problemàtic, perquè no veig perquè un home no pugui solidaritzar-se, però és la seva decisió i tampoc veig que sigui cap trauma ja que no totes les manifestacions feministes són només per a dones.

____________________________________________________________________________

(1) "De las casi 130.000 denuncias por violencia de género registradas en 2015 solo dos fueron falsas" Observatorioviolencia.org. 12/09/2016 <http://observatorioviolencia.org/de-las-casi-130-000-denuncias-por-violencia-de-genero-registradas-en-2015-solo-dos-fueron-falsas/>

(2) "Tres mujeres muertas por violencia machista en 48 horas". El Mundo, Sociedad. AgenciasNatalia Puga. 18/12/2016 <http://www.elmundo.es/sociedad/2016/12/18/5856a4e346163f020a8b4665.html>

"Mujeres asesinadas en España por violencia machista". IBASQUE.COM. <http://ibasque.com/mujeres-muertas-en-espana-por-violencia-machista/>

























dimecres, 16 de novembre de 2016

8 semblances i 2 diferències entre espanyols i catalans

Si sou del PP, C’s o també PSOE, podeu canviar el títol per "8 semblances i 2 diferències entre la resta d’ espanyols i catalans", per no ferir els vostres sentiments, i tal.

Companys i companyes, tothom i totdon, avui com índica el títol, parlarem de les semblances i diferències entre els espanyols i els catalans. Amb l'objectiu de que aquest text, realitzat amb el mètode científic, acabi amb els següents tòpics i creences:

Tòpics del espanyols contra els catalans: Som avariciosos i només pensem en fer calers, tots adorem a Jordi Pujol, només pensem en nosaltres mateixos, i volem deixar la resta d'Espanya sense aigua (no volem donar més aigua de l'Ebre perquè som uns insolidaris no perquè si en donem més, aquest es queda sense prou cabal), a Catalunya els nens que parlen en castellà a l'escola reben càstigs exemplars i ningú pot parlar en castellà perquè sinó pot ser deportat a la comunitat autònoma dels teus pares, avis o descendents llunyans. Totes aquestes tonteries o les diu gent mal informada que no ha estat a Catalunya o gent que ho sap però vol guanyar vots o té una patologia anticatalana, que també pot ser, també hi ha la patologia anticastellana.

Tòpics dels catalans contra els espanyols (o parts d'Espanya): Els andalusos tots són uns ganduls que viuen de les ajudes (aquesta última també l'apliquen alguns amb els immigrants). Clar que si vius a un lloc on els terratinents mai els hi ha interessat industrialitzar el país, ja que així tenien mà d'obra barata, potser també molts viuríem d'ajudes, altre cosa és que i hagi alguns que se'n aprofitin, com a tot arreu on hi ha algun subsidi o ajuda. Hi ha un altre "argument" que és utilitzat encara per alguns, i és el de que la immigració andalusa va ser promoguda per Franco per acabar amb el català, però la veritat, és que no hi ha cap prova d'això. El que si és evident, és que a Andalusia no hi havia prou-te feina el camp i que en un període d'expansió industrial a Catalunya, la burgesia catalana no en tenia prou amb la mà d'obra del país, per tant, els treballadors andalusos l'hi van venir de conya, i més si tenim en compte que ens trobàvem en ple franquisme (anys 50 i 60) on hi havia una forta repressió i la lluita obrera era complicada, a finals del 60 i als 70 que encara hi havia immigració, si que la lluita obrera i veïnal va aconseguir fer-se visible i posar contra les cordes el règim. 

Hi ha catalans, vull pensar que pocs, que es pensen que som més intel·ligents i treballadors que la resta i que ens encanta llevar-nos ben d'hora ben d'hora. Doncs sóc un mal català perquè no m'agrada gens llevar-me ben d'hora i menys a l'hivern que et lleves sense veure el sol, també sóc partidari de la migdiada segons quin dia.

Per últim, el tòpic típic contra els madrilenys és que tots són uns xulos i fatxes, i pel que fa els gallecs que sempre contesten amb un NS/NC.

Semblances:

1.) Som humans, tot i tenir especímens que no ho semblen.




2.) Pronto, revista del cor, és la revista més llegida a Espanya i Catalunya, seguida en segon lloc per ¡Hola!, també revista del cor (1)

3.) El País i els diaris esportius els més llegits. El diari més llegit a Catalunya i Espanya és El País (2), un diari que no destaca precisament per la seva objectivitat, a internacional es dedica a dir que bona és la OTAN i que dolent és el govern rús o xinès, o que dolent és el govern veneçolà i que bons els seus opositors (tots ells demòcrates de tota la vida). La última gran manipulació d'aquest diari ha sigut la posició totalment favorable a que el PSOE investís Mariano Rajoy i es treiés de sobre el Sánchez amb un "cop de partit".





El diari esportiu més llegit a tot l'estat, per sobre dels diaris generalistes, és el Marca, a Catalunya és el Mundo Deportivo que ocupa el tercer lloc (Op.cit) comptant els diaris de temàtica general. Mai entendré com tanta gent pot llegir diaris esportius, si apart del partit i altres esports que no siguin el futbol, el que fan és vendre fum sobre fitxatges i "culebrons" dels jugadors. A l'estiu, al no haver-hi futbol, els posibles fitxatges, "culebrons" i premsa rosa encara augmenten més, d'alguna manera han d'aconseguir omplir pàgines...

4.) Polítics xoriços. A l’estat espanyol el record de corrupció és com no pel PP (Gurtel, Barcenas, PP valencià), seguit del PSOE, (ERE’s Andalusia, corrupció a nombrosos Ajuntaments, com el de Sabadell) i també algún d'IU (targetes black de Bankia), també hi hem de sumar la monarquia amb Urdangarín i la Infanta Elena que "no sabía nada". A Catalunya el premi de la corrupció se l’endú l’antiga CiU (la que ha canviat de CDC a PDEcat) i Unió (pràcticament difunta), amb històries de corrupció pràcticament des del seu neixement: cas Banca catalana, cas Pallerols, 3%, finançament il·legal d'Unió, cas ITV, Adigsa, famiglia Pujol.

5.) L'esport principal d'espanyols i catalans és anar al bar per "rajar" dels polítics i els banquers, mentre es té la solució per a tot i es beuen unes quantes birres o "carajillos"(anomenats “cigalons” en català correcte). Els problemes de tots els nostres mals són dels banquers que ens roben, els polítics que ens menteixen, roben i retallen, o els sindicats que són tots uns venuts. Això si, nosaltres no tenim cap responsabilitat, com per exemple mosso de magatzem que s'hipotecava amb un cotxe d'alta gamma i una segona residència -benvingut al món real, mai podràs tenir el que té el teu amo, capsigrany. Tampoc és que fem gran cosa ni uns ni altres, o quanta gent està en alguna organització per intentar millorar les coses? Poca, una part, doncs pot sortir el carrer contra la guerra, contra la corrupció o privatització de la sanitat, normalment quan la cosa passa tots els límits i pot afectar les seves vides.

6.) Bona part de la població li agrada veure el futbol i és "hooligan" d'algun equip. Pel que fa a les seleccions, el Barça representa el catalanisme en el món de l'esport, actuaria com una selecció catalana, però amb pocs jugadors catalans. El Real Madrid i l'Atlético, entre altres, serien els equips amb més sentiment espanyolista, tot i també haver-hi la selección española. I és que si ets espanyolista però no fatxa, no aniràs a celebrar el 12 d'octubre o a una missa franquista a aixecar la pota el 20 de novembre, sinó que t'hauràs d'esperar a alguna victòria de la selección, cosa fotuda quan hi havia el Clemente de seleccionador.
      



7.) Alt consum de drogues. Espanya és líder en consum de cocaïna i marihuana igual que Catalunya, de fet a Catalunya es consumeix més cocaïna que a altres zones de l'estat (3).

8.) Tertulians i columnistes afíns al poder (normalment escorats a la dreta) i molt demagògs: A Espanya apart dels tertulians del cor com Belén Estebán, tenen Alfonso Ussía, Miguel Ángel Rodríguez, Federico Quevedo, Montse Suárez, Fernando Sánchez Dragó, Hermann Tertsch, Eduardo García Serrano, Alfonso Rojo, Carlos Cuesta, Isabel Durán, Isabel Sansebastián, Eduardo Inda i Jaime González. Tots els que he nombrat són de dreta o extrema dreta, d'esquerres (social-liberals, socialdemòcrates, tampoc ens passem que no convidarant a un anarquista) tenim: Carmelo Encinas, José María Callejas, Elisa Beni, Antonio Miguel Carmona, Ignacio Escolar i a vegades conviden a algú de Pablemos, però a Pablo Iglesias, (també conegut com a "Gran Líder Suprem") ja no gaire, que està "enfainat" al Congrés (4)


A Catalunya en comptes dels tertulians afins a PPSOE i algun de PODEMOS-IU, la majoria són de la òrbita del PDEcat o en menor mesura d'ERC, però també podem trobar gent pròxima al PSC o nacionalistes espanyols de dretes com Juan Carlos Girauta, Enric Lacalle, Miquel Porta Perales o Álex Salmón. De la corda catalanista concervadora ens podem trobar a Joan B.Culla, Vicent Sanchís, Pere Mas, Vicent Partal, Quico Sallés, Montserrat Nebrera, Ampar Moliner (estil progre-hippie-guay, però no és progre) i la Rahola (val per 4 tertulians) que apareix sobretot a mitjans catalans però també a vegades a alguna televisió d'àmbit estatal i a on fagi falta. Rahola és convergent. encara que no ho digui, però sobretot sent una gran admiració cap el president màrtir Artur Mas.



Altar d'oració a Artur Mas, president màrtir caigut en combat per Catalunya a mans dels que no estimen el país, la CUP.


Al "loro" amb les tertúlies perquè són molt útils com a mitjà propagandístic, sobretot per convèncer la gent que no té les idees molt clares o que s'ho creu tot perquè ho han dit a la ràdio o a la televisió, per això n'hi ha tantes i tants tertulians, i perquè alguns reben suculentes sumes de diners participant-hi (5).

Diferències:


1.) Nosaltres sabem parlar com a mínim català i castellà, a més la majoria de catalanoparlants el dominem bé el castellà. 


2.) Diferències de caràcter històric i cultural. Aquestes són més difícils de definir clarament, però si que aquest caràcter català de "comerciant" -que no vol dir que tothom el tingui- pot tenir a veure en que Catalunya està situada en un territori de pas, un territori d'intercanvi de cultures i mercaderies, apart dels grecs i romans, els pirineus catalans no seran una frontera, sinó que serviran per establir relacions amb els occitants, per exemple amb la poesia trobadoresca del segle XI. A finals del segle XV a principis del x.XVI i haurà una gran immigració d'occitans cap a Catalunya, ja que la població catalana va disminuïr dràsticament a causa de la pesta i les pendèmies. De la cultura occitana ara en queda ben poca cosa, ja que els francesos van saber eliminar les cultures i llengües minoritàries, presentant la llengua i cultura francesa com la culta i avançada, la creadora de la il·lustració i la revolució francesa. A Espanya això no ho han sàpigut fer o no han volgut, el nacionalisme espanyol tot i els intents d'alguns (com quan Iglesias parla de "Pàtria" o Sánchez sortia amb una bandera espanyola gegant en un míting electoral) no és veu com defensor d'idees progresistes, sinó de plantejaments tradicionalistes i retrògrads -imperialisme a Amèrica, dictadura Primo de Rivera, Franco i el nacional-catolicisme, carlisme-. Podrien agafar la constitució de Cádiz però a la gent li sona com una cosa rara i és complicat canviar la percepció que el nacionalisme espanyol és defensat majoritàriament per la dreta.













_______________________________________________________________


(1) "Estadísticas de las revistas en 2015". BLOG IMPRIMIR MI REVISTA. 30 des. <2015 http://www.imprimirmirevista.es/blog/estadisticas-de-las-revistas-en-2015/>

(2) "Número de lectores de los principales periódicos españoles de octubre de 2015 a mayo de 2016 (en miles de lectores)". STATISTA. El portal de estadísticas. <https://es.statista.com/estadisticas/476795/periodicos-diarios-mas-leidos-en-espana/>

Franch, Pere i Guallar, Javier. Diaris i revistes: Panoràmica editorial i audiència a Catalunya (2014-2015)Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 .Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura - Universitat de Barcelona. e-ISSN: 2014-0088

(3) España se mantiene como líder de la UE en consumo de cocaína y cannabis. Informe. Observatorio Europeo de las Drogas. El Mundo. 4 de junio del 2015. <http://www.elmundo.es/espana/2015/06/04/55703f86e2704e6e5b8b4571.html>

Monreal, Ànnia. Estas son las drogas que más se consumen en cada comunidad de España. VangData. La Vanguardia. 2 de set. 2016. <http://www.lavanguardia.com/vangdata/20160902/4147162501/consumo-drogas-espana.html>

(4) "Los 25 mejores tertulianos políticos de la televisión". Broc, David i Blánquez, Javier. Columna. Playground. 8 de març del 2013 <http://www.playgroundmag.net/articulos/columnas/mejores-tertulianos-politicos-television_5_1057144279.html>

(5) Amón, Rubén. "Yo, tertuliano" Reportaje.El País semanal. El País. 25 nov. 2015. <http://elpais.com/elpais/2015/11/23/eps/1448277149_117813.html>

Moreno, Marisu."Tres tertulianos a sueldo de 'El Corte Inglés': Fernando Onega, Isabel Durán y Jaime González". Economía. elPlural.com.3 feb 2016 <http://www.elplural.com/2016/02/03/tres-tertulianos-a-sueldo-de-el-corte-ingles-fernando-onega-isabel-duran-y-jaime-gonzalez>